EL MAQUINISTA DE LA GENERAL

Un clàssic del cinema amb música en directe

La Massa CCV ha programat pel divendres dia 4 de desembre una sessió amb una de les obres mestres del cinema: El maquinista de La General (EEUU, 1926), de Buster Keaton i Clyde Bruckman. El públic podrà gaudir d’una projecció de la pel·lícula acompanyada per música en directa, composta pel pianista i director d’orquestra Guerassim Voronkov i interpretada pel mateix compositor, amb Ala Voronkova al violí, Hernán Senra a la guitarra, Hernán Friedman al contrabaix i la divulgadora musical Maria Voronkova.

INTEGRANTS

• Ala Voronkova- violí
• Guerassim Voronkov- piano
• Chino (Hernán Senra) – dobro
• Hernán Friedman – baix
• Maria Voronkova – presentació

El Projecte-Notes del compositor

A les antigues sales de cinema, les projeccions de les pel·lícules estava acompanyada per un pianista o conjunt de músics, i a l’hora de composar vaig voler recrear aquest ambient. Vaig voler conservar la sensació d’improvisació i reacció simultània de la música amb les imatges, tot i què pràcticament tota la música estigui escrita.

La pel·lícula, ambientada a la Guerra Civil estatunidenca, explica, entre moltes altres aventures, una història d’amor. Així que per aconseguir una atmosfera adequada, he utilitzat un llenguatge musical romàntic i naïf per donar una pàtina vintage que acompanya els sentiments i les emocions dels protagonistes.

Així doncs, he procurat dividir la composició en blocs d’acció emocional del protagonista que podríem catalogar en 4 categories:

-Un aroma de ragtime acompanya el primer bloc: que tracta dels moments  més sentimentals de Jonnie, el protagonista, que té a la vida dos grans amors: el tren de vapor  La General i Annabelle.

– Un altre bloc diferenciat, ve marcat per la decisió de Jonnie d’allistar-se a l’exèrcit: la música es torna més trepidant i dinàmica i es converteix en un late motiv pels moments més dinàmics del film, així com les escenes d’acció.

-Un tercer bloc, potser el més extens i variat, correspon  a les escenes de transició, aquelles que capgiren l’historia i dramatúrgicament afecten a Jonnie. Aquí trobem, per exemple el tema dels “dolents”, uns antagònics amb un caràcter marcadament irònic i fins i tot burlesc. També la trobada entre Jonnie i Anabelle: que han d’enfrontar-se  a una tempesta. Així com els moments idíl·lics d’amor entre ells, acompanyats del cant dels ocellets.

I no podem oblidar el bloc que dona context a aquesta història: la batalla entre els exèrcits del Nord i del Sud i la flamant victòria del bàndol de Jonnie.

Posada en escena

La màgia d’aquesta projecció amb música en directe resideix en la fusió de llenguatges musicals, la improvisació i la sincronització amb el film. Comparteixen escenari la música clàssica amb el jazz, el swing, el ragtime i fins i tot els efectes especials creats en viu i en directe.

La combinació d’aquests llenguatges, efectes i  instruments crea una atmosfera molt especial i única que té com a objectiu acompanyar no només les emocions i aventures dels personatges sinó provocar en l’espectador totes les emocions que surten de la pantalla.

Apunts sobre Buster Keaton

Joseph-Francis Keaton neix l’any 1895 a Kansas. Ja amb tres anys puja als escenaris amb els seus pares en un número acrobàtic en què eren coneguts com els Tres Keaton. És el famós mag Harry Houdini el que li posarà el sobrenom de Buster –el destructor- després de veure’l caure d’una paret sense fer-se mal. Mentre la seva carrera al teatre començava a prosperar, Keaton comença a interessar-se per una naixent indústria: la del cinema. Comença així una fructífera col•laboració amb Roscoe Fatty Arbuckle a partir de 1917. Aquest mateix any roda 6 pel·lícules.

És rodant el curtmetratge The saphead (1920) que Buster Keaton defineix les característiques del seu immortal personatge. A partir d’aquí l’èxit vindrà acompanyant cada pel·lícula fins a l’arribada del cinema sonor.

Aquest serà el personatge que retrobarem, entre altres, a les pel·lícules La ley de la hospitalidad (1923), El navegante (1924), El maquinista de la General (1927), El héroe del río (1928) i El camarógrafo (1928). A primera vista, el personatge és desconcertant. Un cap rígid que sembla retallat d’un tros de fusta, ulls grans fixes, una màscara immòbil. Semblaria que la cara que posa és en el seu cas un òrgan inarticulat, d’una inexpressivitat brutal que contrasta amb l’elasticitat de la resta del cos que Keaton mostra en molts dels seus gags i que requereixen un domini físic increïble. Aquest contrast entre l’agilitat del seu cos i la impassibilitat de la seva cara –que sembla no adonar-se què fa la resta del cos- es podria considerar el primer element del seu geni còmic.

The general

La pel·lícula explica la història de Jonnie Gray (Buster Keaton) un maquinista de la Western & Atlantic Railroad i té dues passions a la vida: la seva locomotora La General i la seva novia Anabelle Lee (Marion Mack)

Quan esclata la guerra de Secessió, Anabelle demana a Jonnie que s’allisti a l’exèrcit sudista per lluitar envers la Unió. Malgrat els seus esforços per inscriure’s, no l’admeten, ja que consideren que serà més útil com a maquinista que com a soldat. Anabelle creu que aquesta negativa de l’exèrcit és per culpa de la covardia de Jonnie i decideix retirar-li la paraula.

Un any més tard, Anabelle ha de viatjar perquè han ferit al seu pare, i ho fa en la locomotora de Jonnie. A meitat del recorregut, un grup de nordistes posa en marxa un pla per guanyar la guerra que consisteix en robar La General i s’emporten a Anabelle com a presonera. Així comença la gran aventura de Jonnie, tot i què ni ell mateix no és conscient.