El passat dissabte 2 de juliol d'enguany una delegació de la Secció de Muntanya de La Massa va ascendir al cim dels Cingles de Pessonada, on cinc d'ells van fer-hi nit, per participar a la Via Pirinenca tot custodiant el farell que, com a més de 300 cims de tot el Pirineu, des de Portbou fins al Cantàbric, van il·luminar tota la serra per a reivindicar el dret dels pobles a la independència.
L'any 1920 es va constituir la Lliga d'Entitats Excursionistes de Catalunya, que seria l'arrel d'on naixeria, deu anys més tard, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Al llarg d'aquest segle d'història, la FEEC ha hagut d'adaptar-se als nous temps per permetre la presència institucional d'unes pràctiques que sempre s'han volgut molt més que esportives. L'excursionisme a Catalunya havia nascut com una activitat cultural i científica duta a terme pels grups socials més afavorits, però amb el pas del temps les pràctiques esportives i contemplatives es van desenvolupar dins d'un fet social cada vegada més popular. Va ser en aquest nou context que va néixer la FEEC. Per aquest motiu, la Federació va haver de donar resposta a diverses formes d'excursionisme que tenien en comú el mateix nom i que es desenvolupaven sota les mateixes sigles. A més a més, va haver d'adaptar-se a un nou context feixista que volia convertir l'excursionisme en una pràctica esportiva controlada políticament. Amb entrebancs i divisions internes, finalment ha [...]
El Museu Arxiu ha proposat per aquest Sant Jordi descarregar-vos gratuïtament el llibre que, l’historiador Vilassarenc i regidor de l'Ajuntament de Vilassar, Benet Oliva, ha fet resseguint l’etapa catalana de l’arquitecte Rafael Guastavino. Rafael Guastavino: l’home que feia volar les rajoles Etapa catalana, 1859-1881 Autor: Benet Oliva Ricós L’autor planteja què va passar amb Guastavino? Qui era realment? El problema és l’escassetat d’estudis rigorosos que cerquin i analitzin documentació primària i permetin traçar la seva trajectòria social i professional. La recerca xoca amb un fet: els estudis publicats es basen, en bona part, en la autoinformació publicitària generada per la branca americana, per tant, pateixen biaixos. Intentem omplir aquest buit pel que fa a l’etapa catalana cercant la documentació original. I fent un extens anàlisi de l’obra catalana de Guastavino. Al marge de les vicissituds personals, no perdem de vista el marc de fons: una sensacional transferència tecnològica d’una tradició constructiva mediterrània. DESCARREGA'T EL LLIBRE
